La Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic COP28, que serà també la primera avaluació del progrés global en l'aplicació de l'Acord de París de 2015. s'obre aquest dijous amb una nova crida per accelerar l'acció col·lectiva pel clima. La conferència, que te lloc a Dubai en principi fins el 12 de desembre, es fa en el que està essent l'any més calorós de la història de la humanitat des que hi ha registres ii en el que els impactes de la crisi climàtica causen estralls sense precedents en la vida humana i els mitjans de subsistència a tot el món.
La fase de preemergència ve a ser un entremig entre la situació d'excepcionalitat i la d'emergència per sequera i implica una nova reducció del consum d'aigua permès per habitant i dia, incloses les activitats econòmiques i comercials. En realitat es tracta d'una fase d'excepcionalitat agreujada que afecta més de 200 municipis que s'abasteixen del sistema Ter-Llobregat i que actualment estan en la situació d'excepcionalitat, En concret, la mesura afecta 202 localitats de 14 comarques, amb una població d'uns sis milions de persones Es tracta dels municipis de l'Alt Penedès, l'Anoia, el Bages, el Baix Empordà, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Berguedà, el Garraf, el Gironès, el Maresme, la Selva, el Solsonès, el Vallès Occidental, i el Vallès Oriental. Aquesta fase de preemergència no està recollida en el Pla de Sequera, ja que es tracta d'un nou escenari per aplicar mesures transitòries i d'adaptació de forma consensuada abans d'arribar a la declaració efectiva d'emergència. Les mesures seran efectives a partir de la seva publicació al DOG. Actualment, les reserves a les conques internes catalanes estan al 18%
El 8è congrés Som Elèctrics! ja està en marxa. L'edició d'enguany estarà centrada en la comunitat científica i, coincidint amb l'inici de la celebració de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, la COP28, que es celebra a Dubai, el congrés vol tractar com s'han sobrepassat alguns límits del planeta i de quin és l'estat de l'emergència climàtica actual. Com cada any el congrés Som Elèctrics! es celebrarà al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, el MNACTEC , situat a Terrassa, i a diferència d'edicions anteriors, es concentrarà tot en un dia: el dijous 30 de novembre. Les incripcions ja estàn obertes
Amb l'obertura del Bibliocoses del Poble-sec, la ciutat de Barcelona disposa ja de sis espais comunitari per a préstec d'objectes. Les biblioteques de les coses són espais amb un alt interès ambiental, ja que faciliten un ús eficient dels recursos, un estalvi d'emissions de gasos amb efecte d'hivernacle i la reducció dels residus municipals. Des d'un punt de vista social, reforcen els llaços comunitaris, democratitzen l'accés als objectes i promouen la cultura de l'accés a l'ús. A Barcelona, des que la Biblioteca de les Coses de Sant Martí va obrir portes el gener del 2020, n?han anant sorgint d?altres.Tarragona també compta amb la seva Bibliocoses i a d'altres municipis, com Tiana i Terrassa, també hi ha projectes similars en curs.
La transició ecològica a les ciutats és una lluita de tothom. Aquesta és una de les conclusions de la sessió "Una transició ecològica per assegurar el benestar del futur" celebrada a Barcelona en el marc de la primera edició de les Jornades Municipalistes Ciutat Europa que ha acollit la capital catalana aquesta setmana. Es tracta d'un espai d'intercanvi d'idees i experiències europees i locals per l'abordatge de reptes globals d'àmbits socials, urbans, ambientals, digitals i polítics. Una de les cinc sessions que han integrat de les jornades ha abordat el tema de la transciió ecològica a les ciutats, una transformació necessària, vital i fonamental, que segons el biòleg i expert en medi ambient, Frederic Ximeno, hem d'abordar de forma urgent i brusca ja que anem tard. Les jornades han estat organitzades per la Fundació Catalunya-Europa amb el suport de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, la Diputació de Barcelona, i els ajuntaments de Barcelona, Santa Coloma de Gramenet i el Prat de Llobregat,
Els beneficis que generi l'obra, que ha comptat amb la col·laboració del Prat Film Office, es donaran a una ONG islandesa compromesa amb la sostenibilitat. La Granja la Ricarda és la reproducció d'una granja lletera erigida el 1909 i que va ser pionera en la introducció de mètodes moderns en la cria de vaques i producció de llet. Originalment formava part de la finca de la Ricarda, un espai protegit que forma part dels Espais Naturals del Delta del Llobregat i és un dels seus paratges més verges. Inclosa al catàleg local de patrimoni, el videoclip de Björk i Rosalia aprofita alguns dels elements més característics de la Granja, com les seves àmplies naus i els paraments de ceràmica de les seves parets.
L'any 2024 està ple de fires i esdeveniments relacionats amb la producció ecològica, tant d'àmbit català, com l'estatal i l'internacional. La tradicional fira BioCultura té confirmades tres dates, però encara podrien afegir-ne alguna més: a les històriques, Barcelona -la segona setmana de maig- i Madrid -a finals de novembre- se li sumarà una nova trobada a La Corunya, al mes de març. La Setmana Bio catalana es celebrarà com sempre la tercera setmana d'octubre. Altres fires que repeteixen cada any són la internacional Biofach-Vivaness, al febrer, i el certamen professional Organic Food Iberia, que se celebrarà al juny, com sempre a Madrid. De certàmens bianuals el 2024 torna Alimentaria Barcelona, que en aquesta edició l'han avançat al març, mentres que SEAE organitzarà el seu XVè Congrés Internacional, que es durà a terme del 24 al 27 a Càceres, Extremadura.
La vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic Teresa Ribera Rodriguez manté el seu càrrec al nou executiu espanyol que el president Pedro Sánchez ha anunciat aquest dilluns al matí. Llicenciada en Dret per la Universitat Complutense de Madrid i Diplomada en Dret Constitucional i Ciència Política pel Centre d'Estudis Constitucionals, Ribera ha liderat les polítiques per a la transició ecològica del govern espanyol des del 2018 i el 2019 va copresidir la COP25 juntament amb la ministra de Medi Ambient de Xile. El nou govern incorpora l'exalcalde de Valladolid Óscar Puente.com a Ministre de Transports i Mobilitat Sostenible, a Jordi Hereu com a Ministre d'Indústria i Turisme, a Luis Planas com a ministre d´Agricultura, Pesca i Alimentació i a Pablo Bustinduy com a ministre de l'Agenda 2030, Consum i Drets Socials, entre d'altres. En total, el nou executiu tindrà quatre vicepresidentes i 22 ministeris.
La generació de residus d'envasos a la UE ha augmentat de 66 milions de tones el 2009 a 79,8 milions de tones el 2020 (el que representa 177 kg per habitant). Per fer front a aquesta situació, el desembre de 2020, la Comissió Europea va establir l'objectiu que tots els envasos haurien de ser reutilitzables o reciclables d'una manera econòmicament viable per l'any 2030 amb l'objectiu de reduir els envasos, el sobreembalatge i, per tant, els residus d'envasos. El paper de la prevenció de residus és clau per assolir l'objectiu. Sota el lema el lema "no t'emboliquis!" del 18 al 26 de novembre i en el marc de la Setmana de la Prevenció de Residus, s'organitzen arreu d'Europa accions de sensibilització sobre la prevenció de residus,
L'entitat sense ànim de lucre que gestiona els residus tèxtils Humana s'ha proposat recuperar 1,5 milions de peces de roba durant la Setmana de la Prevenció de Residus. Si ho aconsegueix, gràcies a les donacions de la ciutadania, s'evitarà l'emissió de 1.300 tones de CO2 durant aquest període. La fundació assumeix aquest repte en la 15a edició d'aquesta Setmana Europea que se celebra del 18 al 26 de novembre. En l'edició de l'any passat l'entitat va recuperar 1,4 milions de roba a tota Espanya i amb aquesta recaptació es va evitar l'emissió de 1.200 tones de CO2. El motiu del repte i de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus és promoure la recuperació i el reciclatge dels residus tèxtils ja que el 90% de la roba usada pot tenir una nova vida gràcies a la reutilització i el reciclatge.
La d'aquest dissabte és la primera de les 6 trobades del procés participatiu que servirà perquè la ciutadania debati els reptes a què s'enfronta Catalunya davant el canvi climàtic i formuli propostes per fer-hi front. El Govern ha organitzat aquest procés participatiu en què cent persones hauran de deliberar sobre dos reptes davant l?emergència climàtica al llarg de sis sessions. Les discussions se centraran en el desplegament de les energies renovables i el model agroalimentari a Catalunya. El Govern analitzarà les recomanacions que elabori l?Assemblea i valorarà la seva incorporació a les polítiques públiques de la Generalitat
Els embassaments de les conques internes de Catalunya es troben en mínims històrics a causa de la sequera més greu que està patint el país des que es tenen registres. El pantà Darnius Boadella es troba ja en emergència i es troba al 14,5% de la seva capacitat. Fa un any estava al 33,17%. La resta d'embassaments també estan en una situació delicada: Sau, al 16,8%; Susqueda, al 18%; o la Llosa del Cavall, al 19%. El Govern està treballant en el disseny de l'aplicació de l'emergència i avaluant-ne l'impacte i aquest dijous el Servei Meteorològic de Catalunya ha presentat l'informe tècnic que analitza i confirma que Catalunya es troba afectada per una sequera històrica que va començar la tardor del 2020 i s'ha anat eixamplant i intensificant fins avui.
Totes les espècies aquàtiques de les desembocadures dels rius de la mar Mediterrània i de l'oceà Atlàntic estan contaminades per microplàstics, i els mol·luscs són els més afectats a causa de la seva capacitat de filtrar l'aigua. Els rius són una de les principals fonts de contaminació per microplàstics (de 5 a 0,0001 mm de mida) i nanoplàstics (menors de 0.0001 mm) als oceans. Els estuaris, en tractar-se de zones de transició entre els rius i el mar, són importants focus d'acumulació d'aquestes partícules, que es queden retingudes als sediments. Suposen una amenaça per als ecosistemes aquàtics per la seva capacitat de captar químics nocius de l'entorn, entrar a la cadena alimentària a través de la ingestió i bioacumular-se cap a nivells tròfics superiors, incloent-hi espècies de gran valor comercial. Aquestes són les principals conclusions del projecte internacional i-plastic, en què participa l?Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), que ha analitzat la presència de micro i nanoplàstics als estuaris i a les costes adjacents.
Al conjunt de les entitats signants del present comunicat ens preocupa el retard en la posada en marxa de les Zones de Baixes Emissions (ZBE) a Catalunya, així com la possibilitat que al Parlament de Catalunya es prenguin mesures d'esquena a la ciutadania i pugui posar en perill la seva implementació. Les ZBE són necessàries per protegir la salut de les persones, i del planeta, i haurien d'estar implantades des de fa mesos, com exigia la Llei de canvi Climàtic. Necessitem ZBE eficaces que serveixin per assolir els objectius proposats a la normativa europea i estatal en l'àmbit de la mobilitat i la qualitat de l'aire.
Els boscos de Catalunya es troben a una situació de vulnerabilitat alarmant: sequeres persistents, onades de calor, erosió per pluges torrencials, pèrdua de nutrients, plagues, grans incendis. A la vegada, la població demana cada cop més dinamitzar el món rural i fer servir la fusta local com a material sostenible i de proximitat. Com es gestiona tot plegat? El CREAF ha resumit 10 propostes basades en la ciència per millorar la gestió dels boscos de Catalunya i les ha presentat al Parlament Europeu.
Catalunya ha arribat als 8 milions d'habitants. De fet, segons les estimacions de l'Institut d'Estadística de Catalunya, l'Idescat,.la xifra estimada de població a Catalunya a 1 de novembre de 2023 és de 8.005.784: 4.065.088 dones i 3.940.696 homes. Pel que fa a la repartició de la població en el territori, el 73% de la població de Catalunya resideix a la demarcació de Barcelona, l'11% a la de Tarragona, el 10% a la de Girona i el 6% a la de Lleida. La població de Catalunya significa una mil·lèsima part de la població mundial que, precisament el mes de novembre del 2022, ara fa un any, va arribar als 8.000 milions d'habitants.
L'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans, al Vallès Occidental, ha iniciat la campanya "Recicla. Tu hi guanyes, tots i totes hi guanyem" amb l'objectiu de fomentar el reciclatge d'envasos de plàstic i llaunes. Es tracta d'una màquina innovadora a Catalunya, però el sistema de retorn remunerat d'envassos i llaunes funciona amb total normalitat a països com Holanda, Alemània o Noruega on les màquines estan situades tant al carrer com als supermercats on et descompten l'import del retorn del tiquet de la compra. La campanya de Palau-solità i Plegaments gira al voltant d'una màquina situada a l'interior del pavelló municipal i que dona diners a canvi de dipositar els envasos. Aquesta iniciativa és la proposta guanyadora dels Pressupostos Participatius del 2022.
L'Overshoot Day del conjunt de la Terra d'enguany, el dia en que el planeta esgota tots els seus recursos per aquest any, ha arribat aquest 2 d'agost. A partir d'ara la humanitat viu en crèdit ecològic, és a dir, consumint recursos que la Terra no és capaç de regenerar i que van a compte de l'any vinent, La data de l'Overshoot Day de tot l'any, que el 2022 va arribar el 28 de juliol, es calcula fent la mitjana de tots els paisos. La tendència s'està aplanant, però encara està lluny de revertir-se, ni tan sols de tornar a l'Overshoot day del 2020, any de la pandèmia, en que aquesta data es va allargar fins el 22 d'agost, 24 dies més tard que el 2019. El 2021 l'Overshoot day es va tornar a adelantar i va arribar el 29 de juliol.
Un dels llegats de Joan Oró a Catalunya és l'Observatori del Parc Astronòmic del Montsec, al municipi d'Àger. La frase seva "una sola Terra en el sistema solar. El seu futur està a les vostres mans" presideix l'entrada del Parc Astronòmic com un avís per a navegants i ens recorda que està a les nostres mans, a les de tots i totes, la salvació del planeta i de la pròpia humanitat. Aquest 2023 és un bon any per a conéixer a fons el pensament, el coneixement i l'obra d'aquest gran científic català que, tot i que profeta, no va poder investigar a Catalunya. El programa de l'Any Joan Oró, que commemorarà el 2023 el centenari del naixement del bioquímic lleidatà Joan Oró i Florensa, pretén apropar a tots els públics el llegat científic i els valors personals d'aquesta figura cabdal en l'estudi de l'origen de la vida. Amb l'objectiu de difondre el llegat científic i els valors personals de Joan Oró, s'han previst diferents activitats que es duran a terme durant l'any vinent, principalment a Catalunya però també a l'estranger, com ara cicles de conferències, una exposició itinerant, un projecte educatiu o diferents publicacions, entre moltes altres iniciatives.
La línia de finançament ICF Agroliquiditat, impulsada per l'Institut Català de Finances (ICF) i pel Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, s'ampliarà en 20M d'euros. Aquesta línia va adreçada a persones treballadores autònomes i empreses agràries i agroalimentàries per a pal·liar les conseqüències del canvi climàtic i els efectes de l'increment del preu de les matèries primeres i els combustibles. L'import dels préstecs va de 10.000€ a 100.000€ per operació i el termini és fins a 6 anys, amb fins a 2 anys de carència inclosos. Aquests tipus de préstecs s'emmarquen dins de les línies de préstec subjectes a bonificació pels departaments de la Generalitat de Catalunya, en aquest cas pel Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, que bonifica el 50% dels interessos.
La Generalitat de Catalunya invertirà, a través de l'Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat (ATL), 123.132.547 milions d'euros en la rehabilitació i modernització de l'Estació de tractament d'aigües potables (ETAP) del Ter, la planta potabilitzadora més gran de Catalunya. Així ho ha anunciat el conseller d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort Subiranas, durant una visita a les instal·lacions d'aquesta planta.
La temperatura de setembre i octubre, molt més càlida del que és habitual per l'època de l'any, ha modificat els cicles naturals de moltes espècies, substituint l'inici de la tardor per una "segona primavera". Ha tornat a brotar vinya del Penedès i el Garraf, s'ha retardat la caiguda de les fulles d'alguns arbres de fulla caduca i han florit per segona vegada multitud de plantes silvestres i arbres fruiters des de les Terres de l'Ebre fins a la Catalunya Nord. Dins del mateix desordre temporal, els colors de la tardor també arriben dies més tard del que acostumaven a fer-ho.
Miguel A. Torres, president de Família Torres, ha estat escollit per la revista TIME com una de les 100 persones més influents que lideren l'acció climàtica a nivell mundial. La llista TIME 100 Climate, publicada aquesta setmana, reconeix per primera vegada les persones més influents que impulsen l'acció climàtica empresarial i han inclòs Miguel A. Torres a la categoria d'"Innovadors", sent l'únic productor de vi que figura en el rànquing.
Un estudi, presentat durant la Jornada Internacional de la Bicicleta celebrada a l?Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) conclou que la inversió realitzada per l'AMB i els ajuntaments en la Bicivia, la xarxa pedalable de la metròpolis de Barcelona, no només resulta rendible econòmicament i socialment tant per a l?Administració com per a la població, sinó que genera beneficis. Actualment la Bicivia està executada en un 65 %. Quan estigui enllestida permetrà creuar el territori de nord a sud i d'oest a est de manera directa, ràpida i còmoda a través de nou eixos principals i més de 550 km,
En el marc de la Catalunya Hydrogen Week, el Port de Tarragona ha acollit les II Jornades Internacionals d'Energies Renovables i Sobirania, Les Jornades, celebrades aquest 13 i 14 de novembre, estan organitzades per Eurosolar i han comptat amb el suport del Port de Tarragona, Forestalia, RWE, l'Institut Català d'Investigació Química, la Vall de l'Hidrogen de Catalunya, Ecoserveis, Albet i Noya i'Assemblea.
El premiat com a Millor Jove Artesà Alimentari Innovador en aquesta edició ha estat Enric Badia Elias que ha recollit el guardó aquest dimarts a la tarda. Durant l'acte,que ha tin gut lloc a l'Ateneu Barcelonès i ha estat presidit pel conseller d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort i Subiranas, acompanyat del secretari d'Alimentació, Carmel Mòdol, també han estat guardonades 28 persones amb el Diploma de Mestre Artesà Alimentari, un diploma que suposa el reconeixement a tota una trajectòria professional.
Un 15% de les pinedes tenen algun grau d'afectació per aquest insecte defoliador a Catalunya, que es manté estable malgrat la sequera. La major part dels tractaments se centren a les comarques del Solsonès (5.284 Ha), el Berguedà (4.540 Ha), el Bages (3.693 Ha), i el Pallars Jussà (3.645 Ha), tot i que també es fan tractaments de menys superfície a la Noguera (1.730 Ha), l'Alt Urgell (1.033 Ha), el Ripollès (65 Ha) i a Osona (10 Ha).
El Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) acull aquest dissabte la primera trobada de l'Assemblea Ciutadana pel Clima de Catalunya, una iniciativa que el Govern va posar en marxa el mes d'octubre per escollir les persones que constituiran aquesta assemblea, un nou instrument democràtic que ha de servir perquè la ciutadania debati els reptes a què s'enfronta Catalunya davant el canvi climàtic i formuli propostes per fer-hi front. La inauguració oficial de l'Assemblea Ciutadana pel Clima, integrada per un centenar de persones, anirà a càrrec del president de la Generalitat, Pere Aragonès acompanyat de la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, i del conseller d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort i tindrà lloc a les 10:30h del matí al Campus Ciutadella de la UPF.
El Fons de Defensa Ambiental (FDA) ha organitzat per sisè any consecutiu les Jornades Formatives per a la defensa jurídica del medi ambient. El conjunt de ponències, que han començat el 6 de novembre, s'allargaran fins el 4 de desembre. Les jornades es fan en col·laboració amb la Clínica de Dret Ambiental de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona i el suport de DEPANA i l'Ajuntament de Barcelona, estan adreçades a totes aquelles persones interessades en aprendre com defensar el medi ambient amb les eines del dret. La idea fonamental que motiva les xerrades és informar sobre els canals de participació de la ciutadania per a la defensa del medi ambient i promoure'n l'ús. Consulteu el programa complert i la relació del professorat a l'interior d'aquesta informació.
La setmana que ve, un cop es publiqui en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 23 municipis de les comarques del Berguedà, Solsonès i Ripollès entraran en situació d'excepcionalitat per sequera. Així ho ha avalat el Govern després de rebre la proposta de la Comissió Interdepartamental de Sequera reunida aquest dimarts 31 d'octubre. La Comissió Interdepartamental de Sequera també ha proposat la mesura d'excepcionalitat que entrarà en vigor la setmana vinent, juntament amb la situació d'emergència a Vallirana. La resta d'unitats no pateixen canvis, de manera que hi haurà dues zones en situació de normalitat, 2 en alerta, 11 en excepcionalitat i 3 en emergència. En matèria d'actuacions, la Generalitat ha iniciat els tràmits per a incrementar la disponibilitat d'aigua en l'àmbit del Besòs.
Situat a l'Alt Pirineu, entre les comarques catalanes de l'Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, la Vall d'Aran i el Pallars Jussà, el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, va ser declarat parc nacional el 21 d'octubre de 1955. Es tracta de l'únic parc nacional que hi ha a Catalunya, el segon parc nacional dels Pirineus després del d'Ordesa i Mont Perdut, el tercer espai protegit més gran de Catalunya. El parc és visitat anualment per més de 400.000 persones, la majoria turisme nacional, tot i que hi ha un 20% de visitants procedents d'Europa (França, Holanda i Alemània, majoritàriament) i d'Israel.
Mossen Josep Dalmau ha estat homenatjat al seu poble natal, Sant Llorenç Savall, d'on ja és fill predilecte. Com si fos una premonició, la casa on va néixer Dalmau l'any 1926 al carrer Torrent Micó de Sant Llorenç, es diu Cal Bonhome. Tant el president del Patronat de Gallifa Toni Navarro, com el bisbe de Vic Romà Casanovas, el direcor general d'Afers Religiosos de la Generalitat Carles Armengol i el mateix alcalde de Sant Llorenç Joan Solà, van lloar precisament la bohomia de Josep Dalmau i la seva figura com a pioner en camps com l'ecologisme, l'independentisme, la lluita contra el franquisme o els diàlegs amb el marxisme i l'anarquisme. Un home profundament cristià, lluitador amb una gran capacitat per la paraula parlada i escrita, però sobretot, per l?acció. Una mostra de tot això es el Santuari Ecològic de Gallifa que ell va crear molt abans que l?ecologisme fos un corrent extès.
A mesura que avancen les autoritzacions per a construir macrocentrals renovables, han aparegut tensions territorials en els territoris afectats que cada vegada s?han generalitzat més. Organitzacions que formen part de la Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa s'han reunit aquest dimecres amb grups parlamentaris per tal seves propostes que advoquen per una transició energètica sostenible i socialment justa i defensen un model d'implantació de les energies renovables que no vulneri els drets de la ciutadania. Per la Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa, la transició energètica ha de basar-se en dos pilars fonamentals: combatre l'emergència climàtica i garantir una transició energètica justa que no deixi enrere ni a les persones ni al planeta.
El Parc Natural de l'Alt Pirineu i el Parc Natural Cadí-Moixeró i els municipis inclosos en els seus territoris han obtingut la Carta Europea de Turisme Sostenible (CETS). Tots dos parcs rebran l'acreditació oficial el proper 30 de novembre en una cerimònia a Brussel·les. Amb aquests dos parcs, ja són 9 els espais naturals protegits gestionats pel departament d'Acció Climàtica que han obtingut la CETS. Aquesta certificació CETS verifica que els espais naturals protegits que s'hi volen adherir es comprometen a aplicar els principis del turisme sostenible.
Aquest any, España ha arribat a l'Overshoot Day el 12 de maig, el mateix dia que l'any passat i13 dies abans que l'any 2021. Jamaica, Indonèsia i Equador i són els paisos que, d'acord amb el seu nivell de consum, esgotaran els recursos de tot l'any al desembre. Qatar i Luxemburg són els paisos que més consumeixen recursos i ja van arribar al seu overshoot day el passat febrer. L'Overshoot Day d'un país indica la data en què la demanda de recursos humans i serveis ecològics en un any supera el que la Terra pot regenerar en aquest any si tothom visqués com aquest país. L'Overshoot Day de tot l'any es calcula fent la mitjana de tots els paisos. L'Overshoot Day del 2023 encara no ha arribat. El 2022 va ser a finals de juliol