Durant el 2022, més de 600 embarcacions de les confraries de pescadors de Tarragona, Barcelona i Girona van retirar del mar més de 70.000 litres de deixalles, l'equivalent aproximat a 11 camions cisterna d'aigua, segons indica l'aplicació mòbil Pesca Neta, des d'on els pescadors registren la brossa que treuen del mar. El 62% dels residus retirats són bosses, ampolles, canyes i fils de pescar, envasos de plàstic, tovalloletes i mascaretes d'un sol ús. La retirada la duen a terme tant les embarcacions de pesca d'arrossegament com les d'arts menors, que representen el 79% de la flota pesquera activa de Catalunya i més de 1.200 pescadors i mariners.
Emmarcat dins del concepte de química sostenible, el projecte europeu SunCoChem, coordinat per Eurecat, desenvolupa un reactor per fabricar productes químics a partir d'energies renovables a partir del CO2 recuperat de la mateixa indústria química i amb l'ajuda d'energia solar. La innovació de SunCoChem, que està basada en el disseny d'un dispositiu autosuficient per a la captura i conversió de CO2 en una sola unitat, permetrà rebaixar costos, reduir emissions de CO2 i millorar l'eficiència de conversió d'energia de la llum solar per a la creació de substàncies químiques. Juntament amb aquesta informació us donem alguns consells per a reduir les emissions de CO2 i l'escalfament global.
Després que el president Pere Aragonès anunciés aquest dijous que ERC acceptava la proposta del PSC de construir la B-40 o IV Cinturó del Vallès per tal de desbloquejar la negociació dels pressupostos de la Generalitat, aquest divendres han sorgit diverses concentracions i mobilitzacions a les tres capitals vallessanes: Granollers, Sabadell i Terrassa. Tot i que les concentracions no han estat convocades per la Plataforma contra el IV Cinturó, aquesta entitat, que ha emès un comunicat explicant el seu posicionament, celebra que hagin sortit aquestes convocatòries.
La campanya contra el Quart Cinturó complia 30 anys el passat mes de maig. Amb motiu d'aquesta efemèride i, sobretot perquè la lluita continua viva ja que el problema continua sense resoldre's, la Plataforma contra el Quart Cinturó, també anomenada B-40, va organitzar aleshores un n debat sobre mobilitat, energia, canvi climàtic i salut. Un acte que va anar acompanyat d'una exposició per recordar la lluita de l'entitat durant aquests 30 anys i la presentació del nou logo i del nou lema que des aleshores és «Quart Cinturó o vida» prenen el relleu al lema vigent fins el 2022 que era «Quitrà o vida», Avui que el Quart Cinturó torna a ser noticia perquè precisament s'ha convertit en l'escull per a l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat ja que el PSC exigeix al govern que enllesteixi la B-40 si vol els seus vots, us recordem el contingut d'aquell acte, les reivindicacions dels grup ecologistes al llarg de tots aquests anys i les propostes i camins alternatius que presenten en un moment en que la necessària i urgent reducció de les emissions que imposa l'emergència climàtica apunta cap a una mobilitat més sostenible fpra de les carreteres.
L'Associació de Micropobles de Catalunya s'ha obert als municipis de fins a 1.000 habitants i ha assolit la xifra de 230 associats. Al llarg d'aquest 2022, l'associació ha impulsat diferents projectes entre els que destaca la posada en marxa d'Oportunitat500 i la feina feta amb l'estatut de municipis rurals per a millorar les capacitats de prestar serveis als habitants dels micropobles i s'ha col·laborat en el desplegament de l'Agenda Rural. Finalment, aquest gener l'associació ha entrat a formar part de la Mancomunitat Cultural. L'Associació de Micropobles de Catalunya (MdC) és una organització sense afany de lucre, formada per ajuntaments de municipis de menys de 1.000 habitants i per les quatre diputacions catalanes. La voluntat de l'associació és donar veu a aquests ajuntaments i contribuir a millorar la seva capacitat de gestió i la qualitat de vida de les persones que hi viuen.
El nou clúster, que neix per impulsar un sector que aplega gairebé 700 empreses que facturen 10.000 milions d'euros i dóna feina a 41.000 persones, agruparà el conjunt d'empreses del sector de la gestió de residus i que tenen seu social o activitat econòmica de valor afegit a Catalunya incloent-hi tota la cadena de valor. Això implica anar des de l'origen del residu, passant per la seva gestió (recollida, classificació, tractament i valorització) i arribar fins al seu final de cicle de vida o al client final de la matèria prima secundària. Es tracta d'un sector que està en constant transformació, que afronta nous desafiaments i on és clau l'economia circular. El nou ens es crea per impulsar la competitivitat de les empreses del sector, potenciar-ne la internacionalització i fomentar la innovació i l'R+D en aquest àmbit i neix impulsat per l'agència ACCIÓ, del Departament d'Empresa i Treball, i pel Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, a través de l'Agència de Residus de Catalunya.
Les oficines comarcals de transició energètica tenen com a principal missió articular la participació del territori en el nou model energètic més net, sostenible i democràtic cap al qual avança Catalunya. Per això, les seves principals tasques són aportar coneixement tècnic en l'àmbit energètic als consells comarcals per a la presa de decisions sobre energia, impulsar i difondre en cada comarca projectes vinculats a la transició energètica com ara comunitats energètiques, autoconsums compartits en l'àmbit industrial, i ajudar els consells comarcals i els ajuntaments a definir els criteris per a la implantació de projectes d'energies renovables en els seus termes municipals. Aquesta tasca es realitzarà de manera coordinada amb la Direcció General d'Energia i l'ICAEN, i s'integrarà en el Pla territorial per a la implantació de les instal·lacions d'energies renovables a Catalunya, el document que prepara el Govern per definir la distribució en el territori d?instal·lacions eòliques i fotovoltaiques. L'objectiu és assolir un model en què es doni prioritat a la generació distribuïda i a l'aprofitament dels espais antropitzats, i que sigui un dels factors per aconseguir la descarbonització de la societat catalana l'any 2050.
Es tracta d'un document que marca el full de ruta perquè Catalunya es prepari per fer front als impactes del canvi climàtic, tant els ja observats com els previstos, a través de 312 mesures concretes pensades per facilitar l'adaptació dels entorns naturals, les activitats socioeconòmiques i el territori als nous escenaris climàtics que ja són aquí. El nou marc estratègic de referència d?adaptació al canvi climàtic per a l'horitzó 2030 (ESCACC30) incorpora dos aspectes transversals que no preveia l'ESCACC20: la vulnerabilitat social i el component territorial, ja que el canvi climàtic afecta de manera diferent les persones segons on viuen i les seves condicions socials.
Gràcies als projectes de ciència ciutadana, el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) ha detectat i alerta de la floració prematura de plantes silvestres a Catalunya entre tres i cinc mesos abans del que és habitual, de l?observació de fileres de la processionària del pi des de principis de desembre, quan tocaria a finals de gener, i la presència prematura de mosquits tigre i comuns actius a la ciutat de Barcelona. El canvi climàtic, que provoca hiverns cada cop més suaus, altera els calendaris naturals de la fauna i la flora, els seus períodes de floració, reproducció o activitat.
L'1 de gener ha entrat en vigor el nou impost als envasos de plàstic d'un sol ús. Per cada quilo de plàstic no reutilitzable s'haurà de pagar 45 cèntims. Les empreses que fan servir aquest tipus de material ja han anunciat que l'aplicació d'aquest impost repercutirà directament en les persones consumidores mentre que els sectors de consum demanen que s'ajorni l'entrada en vigor d'aquest nou impost mediambiental. A Catalunya, cada persona genera a l'any 550 quilos d'envasos lleugers, és a dir uns 2 quilos al dia.
La Diputació de Barcelona està completant les obres de condicionament del recinte de Sant Miquel del Fai per tal de garantit la màxima seguretat una vegada aquest espai s'obri al públic. Les obres en curs se centren en l'estabilització de diferents cingleres, amb la previsió que quedin enllestides a final de febrer de 2023, el que permetrà poder obrir el recinte en els propers mesos. La nova data d'obertura de l'espai, que porta tancat i en obres des del 2017 en que la Diputació va adquirir-lo, s'ha anunciat ara per la primavera de l'any vinent, després d'haver-la endarrerit dues vegades. En paral·lel a les tasques i actuacions necessàries per a la reobertura, la Diputació de Barcelona ha decidit que la gestió de la finca de Sant Miquel del Fai i la futura gestió de l'Espai Natural dels Cingles de Bertí sigui assumida per la Gerència de Serveis d?Espais Naturals, de manera que en un futur proper esdevingui un espai natural més dins la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, i pugui oferir un indret de visita, gaudi de la natura i turisme sostenible.
Els països reunits en la Conferència de les Nacions Unides sobre Biodiversitat COP15 a Mont-real han assolit un acord que representa un pas clau en la protecció de les terres i els oceans del món, alhora que reforça els esforços per salvaguardar el clima mundial. Els governs s'han compromès a protegir el 30 % de les terres i aigües considerades importants per a la biodiversitat d'aquí al 2030. En l'actualitat, només el 17 % de les zones terrestres i el 10 % de les marines estan protegides. Després de dues setmanes de negociacions, avui es publiquen els compromisos pactats a la COP15 en un acord mundial per protegir la biodiversitat del planeta i que pren el nom de "Marc Mundial per la biodiversitat Kunmin-Montreal'. El document fa referència a la ciutat canadenca que ha acollit la cimera i la ciutat xinesa que l'ha presidit, i es materialitza en un paquet de 23 mesures pensades per reduir la pèrdua de biodiversitat i protegir i restaurar els ecosistemes naturals abans de 2030. La pròxima cimera de l'ONU sobre biodiversitat se celebrarà el 2024 i s'espera que en ella els països reforcin els seus compromisos financers per aturar la pèrdua de biodiversitat.
Aigües de Barcelona, Cetaqua i la Diputació de Barcelona han inaugurat a la capital catalana l'hort urbà Regreen, un pilot que promou l'ús de recursos hídrics alternatius com l'aigua regenerada. Regreen és una iniciativa publicoprivada d'innovació que pretén contribuir a l'economia circular a l'àrea metropolitana de Barcelona, donant una segona vida a l'aigua per combatre l'escassetat hídrica Aigües de Barcelona considera clau apostar per la regeneració d?aigua com el millor recurs per lluitar contra l?escassetat hídrica
Més de la meitat de les persones d'entre els 14 i els 70 anys que viuen a Espanya, és a dir, uns 20 milions, utilitzen amb certa freqüència la bicicleta, cosa que representa un increment del 8% respecte al 2019. També ha crescut el nombre de bicicletes a les llars espanyoles, ja que més del 75% en tenen alguna. Aquestes són les principals conclusions del Baròmetre de la bicicleta a Espanya 2022 que va ser presentat el passat 23 de novembre en el Congrés Nacional de Medi Ambient (CONASA) celebrat a IFEMA, el recinte firal de Madrid.
"Ens quedem sense temps per assolir el canvi de model energètic". Aquest és l'ultimàtum que les persones expertes han llançat com a conclusió de la 7a edició del congrés Som Elèctrics! que es va celebrar els passats 30 de novembre i 1 de desembre a Terrassa i que va aplegar un centenar d'assistents que van participar de dues jornades centrades en un debat en profunditat per abordar l'estat actual de la transició energètica, amb un panell d'experts de tots els àmbits.
La masia històrica de la Mata, situada al terme municipal de Mura, dins el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, es convertirà en el Centre de seguiment, divulgació i recerca ambiental de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. El projecte, que es realitza en col·laboració amb la Universitat de Barcelona, ha rebut un ajut del fons Next Generation de la Unió Europea per executar la primera fase del Pla director del recinte de la Mata.
Gràcies a un acord entre Mercabarna i les associacions de majoristes situades al polígon alimentari per instal·lar plaques fotovoltaiques dins del programa MESBarcelona, impulsat per l'Ajuntament de Barcelona, Mercabarna esdevindrà la planta fotovoltaica d'autoconsum en coberta (teulades) més gran de la Península Ibèrica. El projecte suposarà un estalvi d'unes 6.000 tones de CO2 a l'atmosfera anuals. Aquesta planta fotovoltaica es desenvoluparà en el marc d'un pla que s'executarà per fases i que suposarà una inversió públic-privada de 12 milions d'euros, una superfície de 360.000 m2 i una potència instal·lada de 18 MWp.
El coipú és espècie exòtica invasora que es reprodueix i s'expandeix amb rapidesa, tot i que,el 80% dels coipús moren durant el primer any de vida, i menys del 15% arriben als tres anys. Es tracta d'un rosegador originari de Sud-amèrica que pesa entre 4 i 7quilos, vu en llacunes, rius, canals, estanys,embassaments i zones humides amb abundant vegetació aquàtica i pastures al voltant. Els exemplars són madurs sexualment al cap de sis mesos de néixer i les femelles poden tenir 2 o 3 ventrades a l'any. El Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha creat una brigada específica, que estarà operativa els 365 dies de l'any, per prevenir l'expansió del coipú i que forma part d'un Pla de xoc i control del coipú dissenyat pel departament i que inclou una desena de mesures.
La Generalitat cedeix el conjunt edificat de la platja de Castell de Palamós a l'Ajuntament de la ciutat en el marc d?un acord de col·laboració iniciat l'any 1999 amb l'objectiu de protegir aquest espai natural singular del lit'indret fent que l'experiència de visitar Castell sigui més intensa i potent, i minimitzar els impactes que provoca l'elevada freqüentació de visitants.
Es tracta de la Thalictrum foetidum, una rara planta estèpica que viu principalment a l'Àsia i a l'est d'Europa. El Parc ha realitzat un estudi per comptabilitzar i localitzar les plantes existents que servirà per avançar en la seva protecció i conservació. La planta, que està previst que s?incorpori al Catàleg de flora amenaçada de Catalunya per incrementar la seva protecció, viu en prats molt rocosos, fissures de rocams i entre mates de ginebró. Actualment, aquest lloc és l?únic indret més a l'oest dels Alps on s'ha trobat aquesta rara planta.
L'exemple del municipi alemany de Wildpoldsried, internacionalment conegut com a "poble energia" per la producció d'energia combinada que produeix i que supera amb escreix l'autoconsum és un dels que van posar sobre la taula els ponents de la xerrada organitzada per la plataforma Salvem la Ribera d'Ondara com a prova que un altre model de transició energètica és possible. També en aquesta línia es va apuntar una iniciativa que s'està treballant a la comarca de les Garrigues, on es vol produir energia de manera mancomunada per una zona que abasta un radi d'acció de 25 kilòmetres. A més de Carles Brufal, portaveu de l'associació Salvem Ribera d'Ondara, a l'acte d'aquest dissabte celebrat a l'Auditori de Cervera, hi han participat el doctor en Geografia i professor de la URV Sergi Saladié, la portaveu de la Xarxa d'Entitats Catalanes per una Transició Energètica Justa Montse Coberó, la Consellera Comarcal de Sostenibilitat i Canvi Climàtic Dània Verdés i el Paer en cap de la Paeria de Cervera Joan Santacana. Totes les intervencions van rebutjar els macroprojectes que s'han presentat a la comarca perquè destrossen el patrimoni natural de la zona i tendeixen a la concentració territorial i empresarial per a generar energia lluny dels centres de consum.Totes les intervencions de les persones de la taula van coincidir en que el model que està a darrera dels projectes fins ara presentats a la zona són, a més d'agressius amb el territori, de concentració territorial i empresarial (de grans empreses) i proposen la generació d'energia lluny dels grans centres de consum amb l'agreujant que després es requerirà de la construcció de línies per transportar l'energia als centres de consum..
Un dels llegats de Joan Oró a Catalunya és l'Observatori del Parc Astronòmic del Montsec, al municipi d'Àger. La frase seva "una sola Terra en el sistema solar. El seu futur està a les vostres mans" presideix l'entrada del Parc Astronòmic com un avís per a navegants i ens recorda que està a les nostres mans, a les de tots i totes, la salvació del planeta i de la pròpia humanitat. Aquest 2023 és un bon any per a conéixer a fons el pensament, el coneixement i l'obra d'aquest gran científic català que, tot i que profeta, no va poder investigar a Catalunya. El programa de l'Any Joan Oró, que commemorarà el 2023 el centenari del naixement del bioquímic lleidatà Joan Oró i Florensa, pretén apropar a tots els públics el llegat científic i els valors personals d'aquesta figura cabdal en l'estudi de l'origen de la vida. Amb aquest objectiu, s'han previst diferents activitats que es duran a terme durant l'any vinent, principalment a Catalunya però també a l'estranger, com ara cicles de conferències, una exposició itinerant, un projecte educatiu o diferents publicacions, entre moltes altres iniciatives. La commemoració de l'Any Oró està impulsada pel Departament de Recerca i Universitats i la Fundació Joan Oró, amb el suport de diferents institucions, organismes i entitats privades.
Mitjançant aquesta una nova línia d'ajuts de 26.320.460 euros. es pretén que el sector turístic català pugui millorar l'eficiència energètica dels seus allotjaments. Els ajuts han de servir per rehabilitar edificis destinats a allotjament turístic com ara establiments hotelers i de turisme rural, càmpings i apartaments turístics construïts abans de l'1 de gener de 2007. L'import de la subvenció es complementarà amb la inversió privada corresponent a cada projecte, de manera que es calcula que la inversió total estimada superarà els 50 milions d?euros. L'objectiu és afavorir l'estalvi energètic, l'aprofitament de les energies renovables i la reducció de les emissions de diòxid de carboni.
Un estudi internacional liderat per l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) incideix en la necessitat d'aplicar un enfocament biocultural als programes de conservació de la natura. A l'hora de decidir els aspectes de la naturalesa que cal protegir, els científics conservacionistes s'han basat en criteris ecològics que defineixen la vulnerabilitat i la resistència de les espècies. Tanmateix, cada cop és més necessari ampliar els criteris de conservació per incloure-hi també aspectes de caràcter humà. Un nou article, liderat per la investigadora ICREA de l'ICTA-UAB Victoria Reyes-García i publicat a la revista Proceedings of the National Academy of Science (PNAS), sosté que es requereixen nous enfocaments bioculturals que introdueixin maneres de connectar els éssers humans amb altres elements de la naturalesa per tal daaconseguir-ne la protecció.
Amb l'objectiu de donar un major impuls a la transformació cap a una mobilitat més neta i sostenible, l'Àrea Metropolitana de Barcelona opta a 82 milions d'euros de la segona convocatòria dels fons Next Generation. 19 municipis metropolitans han demanat finançament per fer 64 actuacions, 28 de les quals corresponen a serveis de mobilitat de l'AMB, per un import de 36 milions d'euros. Aquests nous ajuts, pendents de resoldre pel Govern central, es volen dedicar a la compra de 84 nous busos elèctrics o d'hidrogen i la creació de 3 ZBE locals, entre d'altres També s'han previst 12 milions d'euros per completar la xarxa metropolitana Bicivia, 6 nous aparcaments de gran capacitat per al servei Bicibox i 19 milions d'euros per millorar les parades de Bus Metropolità
Acció Climàtica abona prop de 10 M d'euros de l'ajut agroambiental de Compensació a les zones amb limitacions naturals o altres limitacions específiques de la campanya 2022. L'objectiu d'aquests ajuts és assegurar un ús continuat de les terres agràries, contribuir al manteniment d'una comunitat rural viable, que possibiliti la conservació del camp, i mantenir i fomentar sistemes agraris sostenibles amb especial consideració envers les exigències mediambientals. Aquests ajuts s'emmarquen dins el PDR.cat2022, amb el cofinançament del Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER).
Amb l'objectiu de reduir la factura energètica pobles i ciutats de la demarcació de Barcelona i fomentar la sostenibilitat, la Diputació de Barcelona destinarà 117 milions d'euros a 258 projectes que es faran 147 municipis.Amb aquesta inversió es calcula reduir en 36 milions d'euros el cost de la factura energètica en tots els municipis de la província; s'incrementarà en un 22% l'autosuficiència energètica en el conjunt dels 147 municipis amb projectes renovables, s'aconseguirà un estalvi energètic de 118.029.235 kWh, l'equivalent al consum de 15.100 llars i es reduirà en 50.400 tones les emissions de CO2.
Davant la proposta de regulació temporal de l'accés dels patinets i altres vehicles de mobilitat personal (VMP) al transport públic, aprovada ahir al Consell d'Administració de l'ATM, i davant la necessitat de facilitar a la ciutadania l?estacionament i punts d'intercanvi d'aquests ginys amb el transport públic, l'AMB permetrà que els patinets i la resta de VMP es puguin aparcar de manera segura als mòduls del Bicibox, el servei metropolità d'aparcament segur de bicicletes. L'AMB ha pres aquesta mesura per facilitar la intermodalitat, davant la petició de l'ATM de limitar temporalment els vehicles de mobilitat personal al transport públic i recorda que part important del servei Bicibox està distribuït al costat d'estacions ferroviàries i de nodes de transport públic de la metròpolis de Barcelona.
L'indicador mostra que les poblacions de fauna per a les que es disposa de dades de seguiment regular han tingut una davallada mitjana del 24% en els darrers 20 anys. Catalunya és pionera en el càlcul d'aquest indicador, un índex per mesurar la pèrdua de biodiversitat adoptat per la Convenció de la Diversitat Biològica. L'Índex de Planeta Viu serà un índex important del que es parlarà durant la Conferència de la Biodiversitat, la COP15 que es celebra aquests dies a Montreal. Representants de l'Observatori son allà aquests dies per compartir l'experiència. La Generalitat prepara una bateria de mesures per revertir aquestes tendències centrades en l?anomenada gestió adaptativa.
El govern català, mitjançant els departaments d'Empresa i Treball i d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, obrirà una línia d'ajuts de 8 milions d'euros per al desplegament de comunitats energètiques dins de cooperatives de consum, siguin de nova creació o ja existents. L'objectiu és facilitar la participació de la ciutadania en la generació i gestió de la seva pròpia energia d'origen renovable a través de l'economia social i cooperativa. La mesura també pretén estimular l'activitat econòmica en l'àmbit cooperatiu, i que les energies renovables siguin una font de riquesa que reverteixi en el territori.
El Fòrum Internacional Multireligiós "Cruïlla de Camins" s'ha tancat aquest dimecres amb la signatura del "Pacte Manresa 2022", que ha estat firmat per líders religiosos de tot el món, col·lectius internacionals de joves i de dones, autoritats locals i assistents als debats i conferències que han tingut lloc al llarg de quatre dies a la capital del Bages, contribuint a la seva confecció. L'alcalde de Manresa, Marc Aloy Guàrdia, i la secretària general de Religions for Peace, Azza Karam, s'han compromès a traslladar les propostes i els compromisos del Pacte a altres ciutats, comunitats religioses i organismes nacionals i internacionals, com l'ONU i la UNESCO, amb la voluntat que sigui compartit per tots els governs del món.
La consellera d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà i Roura, i el conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, han lliurat els distintius dels nous centres educatius que s'han afegit a la Xarxa d'Escoles Verdes. Enguany, han rebut aquest distintiu un total de 78 centres de les comarques de l'Alt Camp, l'Alt Empordà, l'Alta Ribagorça, l?Anoia, el Bages, el Baix Camp, el Baix Ebre, el Baix Empordà, el Baix Llobregat, el Baix Penedès, el Barcelonès, la Conca de Barberà, el Garraf, el Gironès, la Garrotxa i el Maresme. Amb la incorporació d?aquests centres, ja són 923 els centres educatius que tenen el distintiu d'Escoles Verdes.
L'Energètica serà el mitjà propi de la Generalitat per incidir i millorar el mercat energètic català. La generació d'energia a partir d?energies renovables, l'aprovisionament energètic del sector públic a partir de l'autoconsum i d'acords bilaterals amb generadors locals o l'impuls de les comunitats energètiques seran algunes de les principals funcions de la companyia..La nova empresa pública tindrà com a objecte social la realització de tot tipus d'activitats, obres i serveis relacionats amb l'energia elèctrica procedent de fonts d'energia renovables.